“Quan marxem del campus, tornem cansats, sí, però també amb energia, motivació i sentiment d’equip”
Cada any, quan arriba l’últim cap de setmana de maig, hi ha una cita marcada en vermell al calendari de l’Street Soccer. Ja fa cinc anys que deixem enrere el ritme accelerat de la ciutat per marxar uns dies a la muntanya: envoltats de natura, tranquil·litat, futbol i, sobretot, de persones amb ganes de compartir.
Durant quatre dies, canviem les presses pels passejos, el soroll pels riures i la rutina per un espai on reconnectar amb els companys i companyes, amb la natura i també amb un mateix. El campus s’ha convertit en molt més que una escapada esportiva: és un espai per construir comunitat, crear vincles i compartir històries que sovint, en el dia a dia, no troben el moment per ser explicades.
Aquest any, a més, el campus ha tingut un significat especial gràcies a la participació de l’equip femení. La convivència entre els dos equips ha generat nous espais de trobada, complicitat i cohesió, reforçant encara més el sentiment de família que defineix el projecte.
Però si una cosa caracteritza el campus és que el futbol només és una part de tot el que hi passa. Els entrenaments i els partits conviuen amb activitats pensades per fomentar la convivència, la confiança i el treball en equip. Enguany hem tingut l’oportunitat de visitar el Volcà del Croscat, una experiència que ens ha permès descobrir l’entorn natural que ens acollia i desconnectar encara més del ritme habitual. També vam compartir una tarda molt especial amb l’equip de Ventalló, amb qui vam disputar un partit i, després, un sopar conjunt. Ens van rebre amb els braços oberts i amb un menjar espectacular, però sobretot amb una hospitalitat que ens va fer sentir com a casa. Aquella estona compartida és exactament el que representa l’Street Soccer: El futbol com a excusa per connectar persones.
El campus també ens va portar fora de la nostra zona de confort amb activitats com l’escalada o “l’escala de caixes”, reptes que ens van obligar a confiar en nosaltres mateixos i en els altres. I, evidentment, també hi va haver molt futbol. Els entrenadors, les entrenadores i el voluntariat van preparar sessions i dinàmiques perquè tothom pogués gaudir, aprendre i sentir-se part de l’equip.
Quan marxem del campus, tornem cansats, sí, però també amb alguna cosa difícil d’explicar: energia, motivació i la sensació que el projecte té més sentit que mai. Perquè aquests quatre dies no només serveixen per jugar a futbol. Serveixen per recordar-nos que crear espais segurs, humans i compartits és imprescindible. Que sentir-se part d’un grup pot canviar moltes coses. I que, de vegades, allunyar-se una mica de tot és la millor manera de tornar amb més força.
