“L’esport és una eina potent, amb un component emocional fort, hi ha implicació corporal, contacte entre persones, ens fa vibrar”
Em dic Susanna Soler Prat. Des de setembre col·laboro amb SSB com a voluntària, tot i que conec l’entitat de fa temps. Poc abans de la pandèmia el Fredi va contactar amb INEFC per veure si podíem col·laborar. A INEFC fem el Grau Universitari de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE). Jo allà soc responsable del Projecte INEFC Social. Crec que des del començament ha estat una experiència de “win- win”, perquè a SSB va bé poder comptar amb gent vinculada al món de l’esport, i a INEFC va molt bé conèixer de primera ma l’experiència de SSB. Al món de l’esport de vegades hi ha poc contacte amb determinades realitats socials i aquí s’hi pot treballar directament.
Hem fet alguna matinal al camp de futbol que tenim entre usuaris de SSB i alumnes de l’assignatura de lleure i esport. També hi ha hagut alumnes en pràctiques. I un projecte molt interessant és el que fem d’aprenentatge servei, amb parelles d’alumnes que venen aquí.
La teva feina és en l’àmbit de l’esport. I també col·labores de manera voluntària a SSB, una entitat social que treballa mitjançant l’esport.
Sí, però per mi no és problema, al contrari. Em permet desconnectar i fer esport, i, a més, aprendre coses molt pràctiques que m’ajuden a la meva feina. Jo vinc del món del futbol sala, havia treballat amb noies, era un programa a l’Hospitalet, amb dones migrades, que aprenien castellà i feien esport. Estic venint els dimecres, però sé que hi ha el projecte de futbol amb noies i estem valorant que potser hi puc aportar quelcom. Una cosa que m’agrada molt d’aquí és que hi ha procedències molt diverses, i es fa una feina de grup molt potent. I això fa que calgui donar les consignes del que cal treballar de manera molt clara. I el grup funciona. També ajuda molt el suport que els més veterans fan als nous.
Tornant al teu àmbit de feina, al grau de CAFE noteu si els darrers anys creix la demanda de matrícula?- Us heu posat de moda?-
Ja fa anys que tenim molta demanda de matrícula. Oferim el grau nosaltres, també la Universitat de Lleida i alguna privada. Una dificultat que tenim és que la matrícula de noies és només d’un 20% aproximadament. És un grau que té sortides en àmbits relacionats amb educació, salut, l’acció social. Per exemple, jo crec que acció social i esport té molt de recorregut per fer. Però ens trobem que no arribem a gaires matrícules de dones.
Com que ets professional de l’àmbit de l’esport, et volem preguntar la teva opinió del potencial de l’esport com a integrador social, però que alhora té el risc de generador de conflictes. Perquè creus que l’esport hi ha qui associa esport i violència?-
L’esport és una eina potent, amb un component emocional fort, hi ha implicació corporal, contacte entre persones, ens fa vibrar. Es pot dir que amb la música també passa, potser d’una altra manera. Aquesta emocionalitat implica un risc, pot fer que sorgeixin emocions primàries, com la violència. No podem treballar per ficar la pilota a la porteria del rival i ja està. La persona que dirigeix l’activitat ha de tenir una formació adequada, i l’organització on està ha de tenir un marc clar de què es busca. No em refereixo només a la violència a l’esport. Una activitat tan tranquil·la com una sortida a la muntanya pot no ser respectuosa amb l’entorn, i això també cal treballar-ho bé. Tornant a l’organització, posem per exemple un infant o un jove que genera conflictes. Se’l pot expulsar, d’acord. Però també es pot treballar la resolució d’aquests conflictes, mirar d’on venen.
Potser l’esport femení, que està agafant més protagonisme, pot ajudar a desterrar la violència de l’esport?-
Esperem-ho. Ara mateix, per exemple en futbol, és una competició més sana, menys viciada per mals rollos. Però hem tingut molt bons exemples al futbol masculí de bon companyerisme i de rivalitat sana. L’esport femení no està tan professionalitzat, i si ho està belluga quantitats de diners molt més petites que el masculí. Ha anat pujant més des de baix, i això ajuda a no espatllar el que ha de ser la competició.
Per acabar. A l’esport base, com creus que cal treballar amb un infant que pot i vol arribar a professional?-
El paper de l’entorn, família, equip tècnic…. és important. Per ajudar a tenir idees clares. I crec, i hi ha estudis en aquest sentit, que és molt millor si aquest infant pot fer altres activitats a part de l’esportiva i també continuar els estudis més enllà de l’ESO.
