“En el futur espero arreglar la meva situació, tenir una feina i ajudar la meva família.”
Entrevista a en Soufiane
P1. Soufiane. Explica’ns una mica qui ets.
Tinc 21 anys, sóc de Tetuan, al Marroc. És una ciutat gran, està al nord, a prop de Ceuta. Als 16 anys vaig entrar a Ceuta, no vaig saltar la tanca, vaig arribar nedant. Vaig estar uns 2 anys a Ceuta, acollit en un centre. La veritat és que allà no vaig aprendre res, en el sentit d’aprendre espanyol i formació, només anava al centre per menjar i dormir, la resta del temps ho passava al carrer, hi havia força festa i poca cosa més. Als 18 anys em donen un bitllet i de Ceuta passo a Barcelona.
P2. I com és la teva arribada aquí, què fas?
Contacto amb uns col·legues de Ceuta i estic amb ells a una casa ocupa, estic molt bé, em sento lliure. Era a Sabadell. Teníem menjar que ens proporcionen del banc d’aliments. Als 19 anys veig que no estic fent res i contacte amb serveis per a persones sense sostre. Dormo a l’alberg de l’Ajuntament que hi ha al carrer Císter, a la Bonanova. Allà només hi pots dormir, has de sortir al matí i tornar a la nit. Contacte amb una entitat que es diu Bayt-al-Thaqafa i faig formacions. Faig un mosso de magatzem, un altre de primers auxilis, ara estic fent un monitor amb nens. Ja fa 3 anys que sóc aquí i estic intentant tenir papers, fer-ho pel que fa a arrelament.
Ara visc en un pis amb una senyora gran, jo l’ajudo i ella em dona allotjament i menjar. Em van contactar amb ella de l’entitat Barcelona Actua.
P3. La teva família està bé?- hi tens contacte?-
Tinc un germà gran aquí, és a Rubí, ha vingut fa poc del Marroc. Ho veig quan puc. Els meus pares són a Tetuan, estan bé. Fem videotrucades per whatsapp i parlem. Jo els vaig dir que me n’aniria a Espanya i em demanaven que no, però jo me’n vaig anar perquè allà no hi havia res a fer, no tenia futur.
Allà vaig anar a l’escola fins als 15 anys, vaig deixar el col·legi i vaig estar treballant en un magatzem d’alumini, però guanyava molt poc. Aquí m’he format molt i tinc ganes de fer coses.
P4. I per acabar. què t’agrada fer en el teu temps lliure?
M’agrada venir aquí a jugar a futbol. I la senyora amb qui visc era professora de música, té un piano i m’ha ensenyat una mica. És difícil i no sé gaire, però m’agrada.
En el futur espero arreglar la meva situació, tenir una feina i ajudar la meva família.
