A l’Argentina el futbol es viu de manera molt passional. Recordo que un dels primers regals que em va fer el meu pare va ser una pilota de futbol… i jo la portava per jugar a tot arreu.
P1. Guido, com va ser la teva infància? On vivies? Què t’agradava fer?
Bé, la meva infància ha estat una bona infància. Per sort he tingut una família sempre molt present, integrada pel meu pare i mare, avis, oncles i cosins. Una típica família de classe mitjana treballadora d’Argentina. A la qual mai no els falto de res, però que tampoc no els sobre res. Tot era ben aprofitat. Jo he nascut i viscut des de molt petit al Barri de Barraques, molt a prop del barri de La Boca.. zona Sud de la Capital Federal, a Buenos Aires, Argentina. Ja des de molt petit sentia la passió pel futbol i per l’equip de futbol del qual sóc fanàtic: “Club Atlètic Huracà” que em va heretar el meu pare. A l’Argentina el futbol es viu de manera molt passional. Recordo que un dels primers regals que em va fer el meu pare va ser una pilota de futbol… i jo la portava per jugar a tot arreu. Fins i tot dormia amb aquesta pilota. Durant petit vaig començar a l’escola de futbol del club Huracà… vaig fer la meva etapa formativa (futbol 5), ia això dels 11 o 12 anys vaig passar a jugar a camp gran (futbol 11). Vaig competir a aquest nivell amb altres clubs fins als 15 anys aproximadament que vaig decidir canviar a la lliga de futbol escolar, representant el col·legi on estudiava. Allà gaudeix més de l’esport en sí, ja que formava l’equip amb amics i companys de col·legi. Però l’entrenament i la competència que portava a l’Huracà va anar desapareixent. Ara tot era més per diversió.
P2. I quan vas acabar el col·legi, què vas fer?
Després de començar algun estudi que no va resultar, vaig fer el grau dEducació Física, és de 4 anys. Quan la acabo, començo a treballar a escoles, a colònies, gimnasos….. a diversos llocs, sempre relacionat amb el món de l’esport i de l’educació. I fins que un dia tinc ganes de deixar Argentina per conèixer altres llocs, per prendre la motxilla i buscar-me la vida. Vaig per Llatinoamèrica i visc 6 mesos a l’Equador. Això em permet conèixer molta gent, vaig estar en un poblet costaner que es diu Olón, molt humil, la gent molt acollidora. Vaig tenir diferents treballs, cosa que sorgia. I vaig jugar a l’equip del poble. Vaig tornar a Argentina i vaig buscar alguna oportunitat per treballar a l’estranger. I em sorgeix l?oportunitat d?anar a la Xina, un contracte d?un any. Era un projecte en què cercaven a Argentina professors d’esport i tècnics de futbol. Hi vaig al curs 2015/2016, i vaig tornar a un altre contracte el 2018/2019. Vaig estar a 2 ciutats molt diferents entre elles. La primera vegada vaig estar al nord, a la província de Xinjiang, una zona amb enorme diversitat d’ètnies, i un fred terrible a l’hivern. I el segon any vaig estar a la zona del sud-est, a la província de Hunan, a prop de les ciutats més grans. Va ser molt interessant, i un repte poder comunicar-me. Tenia suport d’un professor d’anglès, però no podia estar sempre per mi. I em vaig baixar una aplicació de xinès bàsic.
P3. I després de l’experiència a la Xina, véns a Barcelona?
Torno a Argentina i em surt l’opció d’obtenir la ciutadania italiana. I amb això em vinc a Barcelona, el febrer del 2019. Quan després dels mesos d’estat d’alarma es comencen a permetre activitats a l’aire lliure, jugava amb amics a una pista a Gràcia i allà conec Britl que lidera el projecte “CeleBreak ”. Ens coneixem de manera casual i m’explica el projecte. Aleshores no compta amb empleats, però el projecte creix i queda oberta l’opció d’entrar. Vaig fent feines diverses, fins que el febrer de l’any passat ja començo a treballar amb “CeleBreak”, i em sento molt bé treballant-hi.
P4. Per nosaltres, a SSB, el vostre projecte és com una finestra a l’exterior. Ens permet jugar partits sempre nous. Com ho veus tu?- Reps bones sensacions per part dels altres?
Per mi, els partits amb SSB són amb què més gaudeixo, és la part més bonica de la meva feina i són els partits que més m’agrada organitzar. Als nois que vénen a jugar els explico que jugarem un partit però que també hi ha un projecte d’integració social darrere seu.
Ha estat un plaer Guido. Per tancar l’entrevista, què tal a Barcelona?- pots trobar els teus menjars favorits d’Argentina?
Barcelona és una ciutat multicultural, i comunitat argentina n’hi ha moltíssima. Per això ja és fàcil trobar productes argentins a supermercats. Un bon rostit ja és més complicat, però estic molt bé aquí.
