“El grup és d’unes 18 noies, algunes no poden venir per feina o altres motius, però volen seguir vinculades i estan al grup de whatsapp. Avui fem el primer partit de la lliga i són 8 noies”:
P1. Anna, ens pots explicar una mica qui ets i que fas?
Soc de Barcelona, on sempre he viscut. Vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses i després vaig fer un màster en màrketing, el curs passat. Ara treballo de comercial. Buscava poder fer alguna acció de voluntariat, i al setembre passat vaig conèixer Street Soccer Barcelona. Vaig parlar amb el Fredi i va sorgir la proposta de muntar un equip femení.
P2. Així, el projecte de l’equip femení neix a partir de setembre passat, quan t’incorpores a SSB.
Sí, com dic, estava buscant poder fer algun voluntariat. Sempre m’ha agradat molt l’esport. I unir la vessant social amb l’esportiva va ser perfecte. Vaig començar coneixent l’espai comunitari de Poble Sec, el camp de Satàlia on entrenen i juguen els nois. Hi ha una gran diversitat d’origens i situacions personals i em va impressionar que quan comença l’activitat tot queda enrere i es crea un ambient molt positiu. De seguida va sorgir la idea amb el Fredi d’organitzar un equip femení. Això era al setembre, i a l’octubre ja començàvem els entrenaments.
P3. Tornant una mica enrere, quin esport has fet?
Sempre m’han agradat el bàsquet i el futbol. Jugava al pati a futbol i a la tarda entrenava a bàsquet. No fa gaires anys d’això, però encara estava mal vist el futbol femení. A sisè de Primària començo a un equip de futbol, deixo el bàsquet i començo a un equip masculí. Una amiga i jo juguem a un equip de futbol sala masculí, a l’Escola Frederic Mistral, on jo estudiava. I a l’ESO es va organitzar un equip femení, agrupant noies dels 4 cursos. Jo sí noto un creixement del futbol femení de 4 o 5 anys cap aquí.
P4. I com han estat els inicis de l’equip femení de SSB?
Vam començar a entrenar a l’octubre, els divendres a l’Escola Pare Manyanet de Sant Andreu. Vam preferir canviar la ubicació i vam contactar amb l’Escola Frederic Mistral. Jo hi havia estat alumna i és una escola que té interès a col·laborar en projectes socials.
P5. Quin perfil d’usuàries teniu a l’equip femení?
La idea inicial va ser que vinguessin noies en risc d’exclusió social derivades per entitats. I vam començar així. Més endavant ho hem obert a noies que han accedit sense que vinguin de cap entitat, perquè entenem que el futbol femení en si mateix ja és reivindicatiu. I ja tenim un equip de futbol sala.
P6. I ara que ja funciona com esteu?
Molt bé. El grup és d’unes 18 noies, algunes no poden venir per feina o altres motius, però volen seguir vinculades i estan al grup de whatsapp. Avui fem el primer partit de la lliga i són 8 noies. És una lliga amb equips que tenen noies en risc d’exclusió. Al nostre equip tenim noies de països molt diferents i d’edats molt diferents també. S’ha generat molt bon ambient entre elles, col·laboren i ajuden en el que poden. Estic molt contenta i veig la tasca social que es pot fer a traves de l’esport.