“No ens centrem en la tecnificació, no busquem la professionalització dels infants. Respectem la feina dels clubs de futbol, però pensem que oblida la part més pedagògica i humanística. Volem que els nens i nenes que venen a jugar s’ho passin bé i visquin el respecte per la diversitat.”
Aprofitem una matinal de partits amistosos al camp municipal de Can Boada (Terrassa) per xerrar una estona amb l’Oleguer Presas. És el 18 de desembre i hem jugat un partit amb joves de l’Escola de Futbol la Caserna, un projecte cooperatiu de futbol formatiu a Sabadell, en que l’Oleguer hi col·labora.
Oleguer, explica’ns el vostre projecte.
L’Escola de Futbol la Caserna és un projecte de futbol formatiu. No ens centrem en la tecnificació, no busquem la professionalització dels infants. Respectem la feina dels clubs de futbol, però pensem que oblida la part més pedagògica i humanística. Volem que els nens i nenes que venen a jugar s’ho passin bé i visquin el respecte per la diversitat. Les famílies que formen part del projecte ho gestionen tot. No es tenen en compte les limitacions tècniques, ens ajudem, fem formacions i aprenem. I si cal demanem suport extern, més especialitzat, per exemple, per atendre infants amb necessitats concretes. Però la idea és que no hi ha un no per ningú. Juguen plegats nens i nenes, i el que té poques habilitats i vol jugar també hi té un lloc. I a part tenim un equip de joves. Ens van demanar des dels serveis socials de l’ajuntament poder donar cabuda a un col·lectiu de joves sense papers.
No participeu a competicions?
No, tots els partits que fem són amistosos. Per una part, les famílies no volen estar lligades a competir cada cap de setmana. I per altra banda, no és el que busquem, no ens motiva la competició i la pressió que implica. Ara mateix ens trobem bé amb aquesta idea, això no vol dir que més endavant es pugui valorar entrar a fer competició.
El nom de l’entitat ve de l’espai on vau començar a jugar?
Sí, és l’antiga caserna de la guàrdia civil a Sabadell. Estava abandonada de feia anys i una plataforma veïnal reivindicava l’espai per a ús comunitari. Allà vam començar a entrenar i jugar. Més tard no ens van permetre seguir allà. Ara utilitzem el pati d’una escola pública. Però seguim reivindicant espais de lleure comunitaris. A l’entitat tenim una comissió d’espais.
Per acabar, creus que un altre futbol, amb uns altres valors, pot anar agafant espai al futbol d’alta competició?
És una pregunta que em fan sovint. Potser des de l’esquerra alternativa s’ha defugit el món de l’esport d’alta competició, i especialment del futbol. I caldria mirar de no renunciar-hi, buscar el nostre espai. És difícil un procés de substitució, i experiències com la nostra no ho busquen. Però hi ha un moviment creixent de clubs d’accionariat popular que és molt interessant. I a nivell més mediàtic casos com el del St. Pauli, que com és lògic té les seves contradiccions, com tothom, però que promou valors d’esquerres.
Moltes gràcies Oleguer
